La
Moskitia és una regió selvàtica compresa entre
Hondures i Nicaragua. És a la
part d’Hondures on la nostra fundació centra els projectes
de desenvolupament,
concretament a la zona de Wampusirpi, un poblat al costat del riu
Patuca. El nom de La Moskitia, deriva del nom de la principal tribu
indígena de la zona: els miskitos.
És una regió rural, pobre, allunyada física i administrativament de la societat hondurenya. La Moskitia ha patit greus mancances sanitàries (hi ha malalties endèmiques greus: malària, paràsits, SIDA…), d'infrastructures, d'alimentació, d'educació, d'economia… L'actuació de la Fundació SiD Moskitia se centra en posar remei en aquestes deficiències al municipi de Wampusirpi.
És una regió rural, pobre, allunyada física i administrativament de la societat hondurenya. La Moskitia ha patit greus mancances sanitàries (hi ha malalties endèmiques greus: malària, paràsits, SIDA…), d'infrastructures, d'alimentació, d'educació, d'economia… L'actuació de la Fundació SiD Moskitia se centra en posar remei en aquestes deficiències al municipi de Wampusirpi.
Riu Patuca
El municipi de Wampusirpi té una població d'uns 6000 habitants i consta de quasi vint aldees. Hi conviuen en equilibri miskitos, tawahkas i ladinos, cadascuna d’aquestes ètnies té la seva pròpia cultura i llengua, tot i que parlen l'espanyol, que és la llengua vehicular a l'ensenyament i als afers administratius. La majoria dels indígenes pertanyen a les ètnies miskita i tawahka, amb les seves tradicions, llengua i cultura. També hi ha presència d'altres ètnies com la garífuna i ladina. És una regió rural, on l'agricultura ha sigut bàsicament de subsistència.
Arribar
a Wampusirpi és complicat, degut a que està bastant incomunicat. Es triga uns
dos dies en recórrer el trajecte en barca remuntant el riu Patuca, sortint des
de la ciutat més propera. Una altra opció és fer el trajecte en avioneta,
trigant menys d’una hora des de Puerto Lempira.
Wampusirpi
Josep amb nens
