|
Actualment s'estan portant a terme projectes de desenvolupament que han permès la millora de la
qualitat de vida, d'infrastructures i de la societat indígena de Wampusirpi.
Aquests se centren en: Desenvolupament econòmic i social
|
|
|
Operacions, cures, tractaments… La Fundació SiD Moskitia treballa en la millora de l’assistència sanitària a la població del municipi de Wampusirpi (unes 6000 persones). Allí hi ha només un centre de salut, que tan sols té capacitat per a donar assistència sanitària primària; les persones que necessiten una assistència major han de ser traslladats amb avioneta a hospitals de ciutats com La Ceiba o Puerto Lempira, la qual cosa augmenta el cost de l'atenció sanitària. Per això, l'any 2005 ja es va engegar un estudi previ amb professionals de la sanitat per a redactar un projecte de construcció d'un Hospital i durant el 2006 ja es van iniciar els contactes i la recopilació de la informació necessaris per a poder iniciar la fase de diagnòstic a Hondures. L’actuació dels projectes educatius es fonamenta en dos eixos: - Un programa de beques d’estudi a tots els nivells educatius. Així, cada any es concedeixen beques a centenars d’infants d’arreu del municipi de Wampusirpi. - La millora de les infrastructures escolars i de la qualitat de l’ensenyament. S’està construint una ludoteca, que estarà ubicada al nou edifici de Pawanka, i s’ha millorat l’acció docent i pedagògica, garantint un nivell adequat quan els joves acaben el cicle educatiu a l’institut. Actualment s’està treballant amb les autoritats educatives i altres centres de formació professional d’Hondures per a construir una escola d’oficis a Wampusirpi. El projecte està en fase d'estudi. Desenvolupament econòmic i social
Per tal de què la població indígena pugui ser autosuficient i es pugui desenvolupar gràcies als seus propis recursos naturals, s’ha afavorit la posada en marxa de diferents cooperatives i microempreses que gestionen les seves activitats econòmiques, dotant també a la societat de les infrastructures necessàries.
- La cooperativa agrària Won Helpka que agrupa quasi el 75% dels productors locals d'arròs i frijoles. Treballen des de fa més de 10 anys.
- Les dones de la cooperativa Plun Ahnui, que elaboren productes alimentaris com xips de plàtan i yuca, entre d'altres.
- Les dones de la cooperativa Mairin Asla Daukanka Slilma Lakiaia elaboren artesania amb l’escorça de l’arbre Tuno.
- També s’està treballant en la formació d’una cooperativa que produeixi mel, donant als interessats formació, mitjançant cursos, i dotant-los de les infrastructures necessàries per a la seva producció. |
![]() |